ADG-FAD

Barney Bubbles

Barney Bubbles

Jaume Pujagut

Aquest article va aparèixer per primera vegada el desembre de 1992, en format llibre dins de la col·lecció 10 X 14 en la qual constaven com a editors Xavier Capmany, Carlos Díaz i Jaume Pujagut. El llibre (més aviat llibret, autoeditat i imprès en fotocòpia) d'edició molt limitada està descatalogat i com a autor em venia de gust compartir el seu contingut amb els socis i simpatitzants de l'ADG-FAD.
La realitat és que amb el pas del temps vaig publicar també un article sobre el personatge a la revista Visual, i que l'any 2011, l'editorial Adelita va publicar Reasons To Be Cheerful: The Life and Work of Barney Bubbles, un llibre bastant complet sobre el seu treball escrit per Paul Gorman, continuo pensant en Barney Bubbles com el gran dissenyador gràfic desconegut de la dècada dels setanta-vuitanta del segle passat.

Barney Bubbles

Barney Bubbles va ser un dels creadors més influents de la seva època. Tot i que el seu nom significa molt poc per a molta gent, dissenyadors com Neville Brody o Malcom Garret reconeixen la influència que ha tingut en ells la seva obra.
El volum 2 de 1992 de la prestigiosa revista Eye li dedica unes pàgines. Al març de 1988 vaig publicar un petit article sobre els seus treballs en la desapareguda Discólic. Aquest petit text pretén aprofundir una mica sobre la seva persona i mostrar alguns dels seus treballs.
Atès que aquest pioner del nou disseny gràfic britànic es negava a signar les seves obres m'ha estat impossible autenticar els seus treballs, però en aquesta publicació es recullen peces aparegudes entre 1977 i 1981, considerats els seus millors anys, quan col·laborava en companyies discogràfiques com Stiff, Radar o F Beat.
La majoria de les peces estan extretes del meu arxiu personal o d'antics discos de vinil, per la qual cosa la qualitat de les reproduccions pot no ser l'òptima. Malgrat això les imatges creades per Barney Bubbles em semblen brillants, magnífiques i fascinants.
Apassiona't pel disseny, apassiona't per Barney Bubbles.

Barney Bubbles es deia en realitat Colin Fulcher. Va néixer en Whitton un barri de l'oest de Londres pròxim a l'aeroport de Heatrow. Va estudiar al Twickenham College of Art. El 1965 va treballar en el departament de disseny gràfic del grup Conran (la gent que va començar l'aventura d'Hàbitat). Tenia 25 anys i estava considerat com a un jove de brillant futur. Divertit, idealista i obsessivament perfeccionista, va guanyar un munt de premis en aquella època.
En una de les escasses entrevistes que va concedir (The Face 1981) comentava sobre aquells temps: "Els swinging sixties eren perfectes per als dissenyadors –era fins i tot més cool que ser fotògraf"-. Bubbles es referia amb la paraula cool a estar de moda, una persona interessant de l'època. Va ser llavors, al voltant de 1967, quan Colin Fulcher va viure la seva primera metamorfosi. De dissenyador gràfic del grup Conran (va realitzar els primers catàlegs d'Hàbitat) va passar a dir-se Barney Bubbles, dissenyador freelance, resident a Londres i implicat en la nova contracultura que emergia en aquells moments.

Barney Bubbles

Es va traslladar a viure en un magatzem de Portobello Road que pertanyia a una companyia musical anomenada Famepushers. Va treballar en els famosos "shows" de llums de la música psicodèlica en clubs com el Roundhouse. Va deixar Conran i pagava el lloguer dissenyant cartells, cobertes de discos i col·laborant en revistes underground com Friends i Oz. Va començar a treballar per al grup Hawkwind no només en les cobertes dels seus discos, sinó pintant el bombo de la bateria o dissenyant la papereria comercial del grup. Va ser una de les primeres ocasions en què la imatge d'un grup musical va estar a càrrec d'una sola persona. Bubbles va crear una estètica mescla de ciència-ficció i mitologia gòtica amb una gran força visual que mantenia enlluernats als fans del grup. Malcom Garret ha reconegut posteriorment que la forma en què Bubbles va treballar amb Hawkwind li va influenciar per a crear la imatge del grup Buzzcocks molts anys després.
En aquesta època Bubbles va començar a investigar en la història de l'art. Va buscar inspiració en el Art Noveau, el Art Deco i l'art de finals dels cinquanta. Bubbles va ser el responsable de la imatge de la botiga Biba (un mite del Londres d'aquells anys) on comença a notar-se un cert reciclatge del treball dels primers modernistes.
Sempre sensible al món que li envoltava sembla que l'estil de vida esbojarrat d'aquells temps i les drogues que circulaven lliurement no li van fer bé. Va començar a desaparèixer, primer uns dies, després llargues temporades. Passava el temps tancat a casa dels seus pares llegint llibres d'història de l'art i interessant-se pel constructivisme rus o els situacionistes. A poc a poc va anar desapareixent de l'escena musical i del disseny.

 

Barney Bubbles

La seva història roman fosca durant alguns anys per al nostre singular personatge al qual tornarem a trobar a Londres al voltant de 1976. Als carrers de la ciutat estava naixent el moviment punk i Bubbles es va adonar de seguida de la seva importància. Jake Rivera, un vell amic de l'època de Portobello Road, estava començant Stiff Rècords i Bubbles va tornar a treballar amb l'energia dels primers dies.
Influenciat pel moviment punk i reciclatge amb els seus coneixements sobre l'art modern el disseny de Bubbles es va enlairar de nou. Entre 1977 i 1981, els seus millors anys, vivia pràcticament a les oficines de Stiff. Bubbles barrejava la passió pel seu treball amb una estranya habilitat com per a no prendre'l molt seriosament, una actitud que va connectar perfectament amb la filosofia punk. No signava cap dels seus treballs, no sé si com un gest d'honestedat cap a la història de l'art de la qual prenia les seves referències o com a conseqüència del seu caràcter nihilista i existencialista.
Increïblement prolífic Bubbles va realitzar tot tipus de treballs, des de cobertes de discos a anuncis de premsa, de samarretes a passades de backstage per a concerts. Riviera i els músics de la companyia creien completament en ell i acceptaven tot el que els proposava.
Bubbles no amagava les fonts de la seva inspiració, però afegia un toc d'humor i paròdia a les seves obres. La coberta per l'LP dels Damned "Music for pleasure" de 1977 sembla a primera vista una còpia descarada de l'estil de Kandisky, però una segona ullada ens descobreix esquemàtics retrats dels membres de la banda amagats en el dibuix. Per l'àlbum "Do it yourself" de Ian Dury, una de les seves peces més interessants, va dissenyar i va imprimir 52 versions diferents utilitzant per a cadascuna d'elles un fons de paper de paret diferent. Una idea simple, una actitud surrealista i un bon concepte de disseny (el títol de l'àlbum significa literalment, fes-ho tu mateix).

Barney Bubbles

Barney Bubbles va ser el responsable de la imatge gràfica de Stiff Rècords i va realitzar cobertes de discos per a Brinsley Scwarz, Elvis Costello, Graham Parker, Ian Dury, Dr. Feelgood i uns altres. Més tard va col·laborar amb la nova companyia discogràfica Radar Rècords on va tornar a treballar en cobertes per a Elvis Costello (entre altres, Armed Forces en col·laboració amb el grup francès Bazooka), Nick Lowe, The Rumour i The Atraccions. També és el responsable del disseny del primer LP de Billy Bragg "Life's a riot with spy vs spy" on va imitar la tipografia i els colors de les cobertes dels vells llibres de Penguin. Va redissenyar el logotip del setmanari musical britànic New Musical Express i el llibre de cançons de John Cooper Clarke "Directory 1979" entre moltes altres coses.
A principis dels vuitanta quan el punk va perdre la seva idealista anarquia i es va convertir en un negoci més, Bubbles va anar deixant de costat el disseny gràfic i va començar a dissenyar mobles, joies i a dirigir vídeos, com el de Ghost Town per als Specials.

Barney Bubbles

Potser es va desil·lusionar de nou amb l'ambient musical de l'època, potser se sentia vell –era un home d'uns trenta anys envoltat de joves de 17 o 18-, massa gran per a continuar dissenyant cobertes de discos o pot ser que, simplement, fora massa honest. Tornant a l'entrevista que va concedir a The Face en 1981, declarava, referint-se als nous dissenyadors: "Són tan creatius que em fan sentir seriós i avorrit, crec que és hora de deixar-ho. El meu temps ja ha passat".
Mirant enrere, la vida i la carrera de Bubbles ens porten a un atzucac. La seva excessiva modèstia li permetia no prendre's molt de debò el seu treball i evitava que es tornés envanit o es tanqués a noves idees. D'altra banda, la seva renúncia a promocionar-se a si mateix va conduir al fet que els nous dissenyadors, la majoria d'ells influenciats pel seu treball, es portessin la glòria i l'admiració del món. Va ser, al meu entendre, un dels millors dissenyadors gràfics de finals dels setanta i principis dels anys vuitanta.
En els últims mesos de la seva vida es va dedicar a pintar, viatjar i dissenyar mobles. Ho van trobar mort a la seva casa el 14 de novembre de 1983. Aparentment es va suïcidar. Ens queden els seus treballs.

Barney Bubbles

Related news