Laus

«Tercera» de Carlos Adalid, Laus Aporta Estudiants 2019

Entrevista a l'autor d'aquesta revista desenvolupada a ESDAP Serra i Abella, que busca proporcionar un marc editorial sobre la gent gran

Tercera

Què és Tercera?
Tercera és una finestra oberta d'històries, records i experiències en forma de publicació que, al seu torn, dóna veu a un col·lectiu poc visibilitzat com és el de la gent gran. Per mostrar una realitat sense edulcorar, tot el que succeeix a dins de la publicació ha estat generat íntegrament pels mateixos protagonistes, en forma de converses traslladades al paper i imatges fetes amb una càmera analògica. El que mostra, per tant, és el seu espai més íntim i diferent segons les vivències de cadascun.

D'on sorgeix el teu interès per aquesta qüestió i aquest segment de la població?
Les meves últimes feines fora del món del disseny m'han portat a conèixer i mantenir una relació pròxima amb diferents segments de població; gent jove, adulta i gran. D'aquest últim grup, em sorprèn la necessitat de connectar i crear un vincle, explicar els seus records i preocupacions, el dia a dia i la manera com veuen el món.
En començar a investigar sobre el tema, em vaig adonar que gairebé la totalitat de les persones volem acabar els dies a les nostres cases i, alhora, gairebé la meitat de la gent gran sofreix aïllament social. En molts casos el problema és la pèrdua de vincles i interès per part d'una societat que no ha sabut traslladar un rol d'importància a aquesta generació que, a més, cada vegada és major en número.
D'aquí neix la idea d'acostar la seva visió particular a un públic general, que a vegades no sap trobar la manera de preguntar-se què hi ha més enllà de les seves quatre parets.

Com portar el projecte a la pràctica?
No volia que fos un projecte que es limités a explicar les experiències o curiositats dels meus avis o gent propera a mi, sinó que vaig voler aprofitar l'oportunitat de ser jo el primer possible lector de la publicació, conèixer històries de gent que no coneixia fins llavors. Per a això vaig contactar amb diferents associacions: Baixem al Carrer i Amb bici Sense Edat. Aquestes em van ajudar a identificar als protagonistes, buscant a aquelles persones que fossin més obertes i a qui els podia cridar l'atenció el projecte que plantejava en un inici.

Has pensat en el seu desenvolupament editorial i de continguts?
Més enllà de ser el meu projecte final m'agradaria que Tercera pogués despertar l'interès del públic, que ajudés a qüestionar un problema que hi ha a la societat i que la publicació tingués una continuïtat en el temps.
La proposta per als següents números seria centrar cadascun d'ells en un barri de Barcelona i poder descobrir a través de la seva mirada els canvis que han sofert les seves vides en relació al barri en el qual resideixen.

Quins recursos necessitaries?
Sóc dels que encara prefereixen el format imprès al digital. La pantalla encara no ha aconseguit transmetre la calidesa del format físic. Tot i així, autoeditar-se és complicat, es necessiten recursos, col·laboradors i una dedicació plena perquè els continguts siguin de qualitat. La publicació ha interessat a les associacions amb les quals vaig col·laborar, és una proposta que serviria per a visibilitzar la seva feina i segueix la línia de la labor que fan. Pensant en següents números, treballar de manera conjunta seria un bon punt d’inici pel projecte.

Tercera

Què has après amb Tercera?
Poder involucrar a gent que està fora del món del disseny, que no entén de projectes finals, ni de fotografia, que a més dubte sobre la importància de les seves vivències i, no obstant, han tingut la confiança de participar en la publicació. Als protagonistes els hi ha servit per a recopilar i ordenar records que tenien oblidats i per entendre que el ser escoltats i llegits en cap cas és una càrrega, sinó al contrari.
A nivell personal, m'ha ajudat a plantejar la manera com el disseny pot tenir un impacte real en la societat, a més de visibilitzar aspectes que fins llavors passaven desapercebuts.

Com a estudiant, com encares el teu procés de professionalització? Què busques, què t'interessa?
Crec que el món del disseny, a diferència d'altres professions, avança a un ritme molt accelerat. Això ens obliga a estar en una contínua evolució i no saber què farem en X anys o demà mateix. Així i tot, tinc clar que la manera d'avançar és compaginar els projectes personals i més experimentals amb els treballs professionals que venen  donats pel fet d'estar en un estudi amb uns clients darrera. M'inclino més a treballar en equips/estudis petits, que permeten tenir una participació i un seguiment major en cadascuna de les fases de disseny. Pel que fa als tipus de projecte, estic obert a col·laboracions, especialment d'altres camps art

Notícies relacionades