World

La subversió d'allò subversiu

La història està començant a reescriure's i a recuperar els noms femenins invisibilitzats: les dones del Dadaisme

Hannah Höch

El naixement del Dadaisme (1916), com a reacció a l'horror que va portar la Primera Guerra Mundial, va representar un canvi radical no només en l'àmbit artístic sinó també en els fonaments morals i racionals de l'època. Aquest moviment multidisciplinari desafiava l'autoritat i va suposar una materialització sense precedents de l'inconformisme amb l'establert.

Tot i així, es van mantenir intactes les convencions de gènere i la misogínia naturalitzada de la societat de principis de segle, amb el que moltes de les dones actives de l'avantguarda Dadà van quedar relegades a esposes o muses. El Dadaisme va ser, per tant i sense sorpresa, liderat i copat per homes i continua associant-se automàticament només amb noms masculins com Marcel Duchamp, Hugo Ball o Tristan Tzara.

No obstant, va haver-hi un grup de dones les contribucions de les quals van resultar essencials per al moviment i que amb un clar desig de canvi van qüestionar a través del collage, la poesia o la performance els estàndards de bellesa, el matrimoni i la normativitat patriarcal. En definitiva, els noms femenins que van construir l'avantguarda a través de l'expressió creativa.

 

Hannah Höch
(1889-1978)

Va estudiar disseny gràfic i va treballar com a editora d'una ''revista per a dones'' els anuncis de les quals li van descobrir la construcció social de la feminitat i la necessitat de rebel·lar-se davant ella. Pionera del fotomuntatge, es va apropiar dels instruments comunicatius de la llavors incipient cultura de masses i va formar part de la branca més polititzada del Dadaisme, sent molt crítica amb l'hegemonia masculina en el moviment i considerada una de les seves primeres feministes.
 

Hannah Höch

Emmy Hennings
(1885-1948)

Fundadora del Cabaret Voltaire, on ella mateixa recitava poemes, ballava i cantava sobre l'amor lliure i el desig de revolució social.
Poeta i escriptora, polifacètica, elogiada i admirada, relegada després al passiu paper de musa per a ser, finalment, oblidada.

Emmy Hennings

Elsa von Freytag-Loringhoven
(1874-1927)

Una dona la vida de la qual podria entendre's com una contínua acció revolucionària. Utilitzava el seu cos com a llenç per a l'expressió artística i ho reivindicava com a eina de subversió mitjançant abillaments no normatius o la nuesa en públic.
La provocació era l'objectiu de les seves performances, collages i poesies. Una dona igual d'incompresa com avançada al seu temps.

Elsa von Freytag-Loringhoven

Sophie Taeuber-Arp
(1889-1943)

Pintora, escultora, dissenyadora, escenògrafa i ballarina. Reconeguda per les seves pintures abstractes i geomètriques, va ser un membre actiu del moviment Dadà a Zurich, on també exercia de professora a l'Escola de Belles arts.
Creadora polifacètica amb una visió utòpica de l'art, el qual creia que podia servir per a canviar el món. Va ser una artista irreversiblement marcada per la guerra, sentiment que va saber canalitzar gràcies a l'afany per construir una nova realitat a través de la creativitat.

Sophie Taeuber-Arp

Ella Bergmann-Michel
(1896-1971)

Associada a diversos moviments avantguardistes i al primer període de la Bauhaus, va ser precursora del collage fotogràfic. Amant de l'art abstracte, creava composicions geomètriques d'estil constructivista que usava com a metàfora del declivi de la societat i com a expressió d'un futur distòpic. A partir dels anys 30 es va dedicar a la realització de documentals i a la docència.

Ella Bergmann-Michel

Notícies relacionades