Laus

Imatges per a una època d’incerteses

Grand Laus per la productora CANADA amb el videoclip "Exits" de la banda Foals

 

 

Frame del videoclip "Exits" de Foals

Melodies enigmàtiques i ritmes suspesos sobre una estranya energia. Magnetisme electrònic i tensió de guitarres. Una lírica que sembla extreta d’Edgar Allan Poe s’estén com gotes de mercuri a través dels camins que va obrint la veu etèria i distintiva de Yannis Philippakis, ànima de la banda anglesa Foals. I si la cançó atrapa, el videoclip hipnotitza. Això no és música ni és cinema, no és pop ni és vídeo. Una i altra part ja no es poden entendre per separat perquè la frontera entre llenguatges s’esvaeix. Podem parlar ja d’un art audiovisual global?

La història d’Exits —“Sortides”— conté un cripticisme atractiu. Segons Philippakis, autor i cantant, va de "pintar una imatge visual amb paraules sobre el moment que vivim i totes les preocupacions que tenim”. El clip està ambientat en ubicacions fragmentàries, llocs deformats on passen episodis surreals que barregen el desassossec i l’esperança, el terror i la vida, la llum i la foscor d'una època dominada per la incertesa.

“Volíem fer un vídeo que fos com una sèrie de vinyetes, on hi ha un inici, un nus i un desenllaç, tot i que no necessàriament en aquest ordre”. L'absència d'ordre, entès literalment però també en un sentit figurat, es mostra amb recursos narratius i visuals d'esplèndida factura. Dirigit per Albert Moya, el vídeo produït per CANADA ha estat filmat en format cinematogràfic a diverses localitzacions d’un Budapest distòpic, gèlid i molt allunyat d’una imatge de ciutat plàcida i acollidora. Ben nodrit de personatges i situacions, els protagonistes són l'actriu francesa Christa Théret i el britànic Isaac Hempstead Wright, aquest darrer conegut per la seva participació a Joc de Trons.

La qualitat de les interpretacions, la fotografia preciosista, la sensació d'estar davant un curtmetratge rodó, d'un ritme visual no ben bé trepidant però sí agitat i definitivament pertorbador... Totes les virtuts d'una peça audiovisual al servei de molt més que la música afloren a Exits, talment com si l'art hagués trobat noves sortides, contradient amb insolència i seguretat la pròpia lletra de la cançó. I és que el món està al revés.

 

Notícies relacionades