ADG-FAD

3 projectes per al canvi social
 

Tres projectes que el nostre soci Talent Carles Giménez va presentar en l'espai Brut durant el Blanc.

@ Carles Giménez

Com tot dissenyador que just comença i s'endinsa en el món professional, em pregunto què és el disseny per a mi i què vull fer amb ell. Una cosa que tinc clara és la importància que el disseny aporti a la societat d'una forma o una altra i per això aquí mostro 3 projectes que m'han fet plantejar-me aquesta possibilitat.

Què es fa des del disseny?
El primer dels projectes sorgeix de la meva curiositat per saber què s'està fent ara des del disseny per a la societat.
Per això, em vaig inventar un esdeveniment hipotètic en el qual reunia tots els estudis o dissenyadors que estan treballant temes de disseny especulatiu, sostenible, big data, privacitat i la nostra relació amb la tecnologia així com tots aquests temes en relació amb el futur. Per fer el projecte més real (i perquè me'l demanaven en classe, que és el motiu original del projecte) vaig generar una identitat en moviment que comptava tot això. Això em servia d'excusa per a descobrir aquest àmbit del disseny que jo coneixia menys i del qual volia aprendre més.

L'esdeveniment es titula Shaper en referència a la construcció anglesa "Shape the future" o "Modelar el futur" en castellà. A partir d'aquest naming generava tot un sistema en moviment que transformava i s'anava adaptant a tot el que apareixia en pantalla.
Aquest és el vídeo, que fa un resum del que serien dos dies de xerrades, concerts innovadors en el camp de la música, workshops i cinema en relació amb les preocupacions que puguem tenir.

Què puc fer jo?
El segon projecte és el meu treball final, que sorgeix al conèixer el que altres persones de l'àmbit del disseny estaven fent, i em venia de gust fer alguna cosa.
La meva pregunta era: Com podem ajudar directament des del disseny gràfic? En aquest cas se'm va ocórrer fer-lo des de la divulgació, la conscienciació i la interacció amb l'usuari perquè aquest es donés per al·ludit.
Investigant vaig trobar el llibre 'Four futures' de Peter Frase, que responia a moltes de les preguntes que jo em feia, tals com: Què passarà si no aconseguim parar el canvi climàtic a temps? I si el capitalisme mai para d'augmentar la diferència entre rics i pobres? I quan es pugui automatitzar tot el treball, com funcionarà la societat que durant tants mil·lennis ha funcionat amb diners i intercanvi?
Vaig decidir acollir-me a aquest llibre com a resposta i adaptar-lo en aquest projecte per a potenciar el seu missatge i que qui el llegeixi es faci les mateixes preguntes que m'he fet jo.
Bàsicament és una reedició que afegeix un punt de reflexió a través d'imatges crítiques i interacció amb l'usuari.

@ Carles Giménez
@ Carles Giménez

Durant el llibre hi ha una sèrie d'aquestes preguntes que, per descomptat, tenen relació amb cadascun dels temes que es tracten i que el lector pot contestar escanejant la pregunta amb realitat augmentada. Això permetria recopilar també l'opinió de moltes altres persones i veure quina és la reacció de la societat als dilemes que es plantegen i que en algun moment haurem d'afrontar. Tota aquesta informació és llavors traslladada i adaptada a una web que mostra tots els resultats a temps real i en format mapa. D'aquesta forma, podem presenciar una reflexió mundial i observar com va evolucionant.

@ Carles Giménez

Es pot fer una aportació a la societat amb tots els projectes?
De fet això em va portar a voler fer més aquest tipus de treball, però escrivint aquestes paraules em vaig adonar que potser no es pot aportar alguna cosa amb absolutament tots els projectes. I concretament aquest dubte em va sorgir en voler parlar d'un projecte tipogràfic. Com ajudo jo a la societat amb una tipografia? Ok, és una cosa cultural i mostra el meu punt de vista en aquest àmbit, però només pot ser això? No puc aportar una cosa substancial i que generi canvi? Això no és per a criticar les tipografies ni als dissenyadors d'elles, però sí que és una pregunta que em faig i que alhora pot ser aplicada a molts altres àmbits i tipus de projecte.
No obstant això, fent una mica de recerca sobre la tipografia vaig arribar a una resposta que em va semblar prou bona i convincent. Jonathan Hoefler argumenta que la tipografia és una matèria primera. Aquesta permet comptar coses però per ella mateixa no fa res. És una eina, i com tota eina pot ser usada de moltes formes. Així que com a dissenyador, jo puc decidir quin compte la meva tipografia i com es rep.
El projecte tipogràfic del qual volia parlar és Glissando, una tipografia amb la idea de treure un element gràfic de la notació musical (en aquest cas les formes rectes i corbes del silenci de negra) i a partir d'allí generar una tipografia que tindria sentit en un àmbit musical renovat, amb una tipografia experimental, igual que ho és la música contemporània. Seria donar-li una rentada de cara a la música clàssica.

@ Carles Giménez

En el moment de fer l'espècimen original crec que em vaig equivocar. Havia generat uns cartells amb noms de peces i compositors famosos de la història de la música, sense adonar-me que tots eren homes o peces compostes per homes. Però si l'objectiu era donar un canvi d'aires a la música, calia fer-ho en tots els aspectes relacionats. I això significa deixar de banda per una vegada tots els compositors masculins i centrar-nos en el totes aquestes dones que, encara que van tenir un gran paper en la història, els llibres han ignorat i passat per alt completament, fins al punt que jo, sense haver estudiat música, no coneixia cap compositora de la història.

La conclusió va ser generar unes cartes que relacionen cadascuna de les lletres i símbols de la tipografia amb una dona important de la música o una frase reivindicativa. Per això, la "S" va relacionada amb Clara Schumann, una gran compositora i pianista alemanya, i en canvi el signe d'interrogació "?" ho relaciono amb el fet de qüestionar-se la injustícia social, que és el que fa aquest espècimen que he titulat "Silenci al patriarcat", que fa referència a una de les cartes i també al símbol del qual part la tipografia.

© Carles Giménez

Amb tot això no pretenc que si un dissenyador llegeix això se senti malament amb si mateix per no estar aportant amb tot el que fa, sinó que el meu objectiu és plantejar la pregunta: Com puc aportar alguna cosa amb aquest projecte? Cada vegada que comencem algun projecte, per a veure si és possible o no. Perquè crec que és qüestió d'iniciativa i no de passivitat que ens vengen projectes que ens permetin treure la nostra raó més social. Per això dic: hem d'actuar com a persones i dissenyadors, i el moment de treure suc a tot el que fem és ara.

Carles Giménez

Notícies relacionades