Ideas

El mite Leica

"Petó càlid, tret de revòlver, sofà de psicoanalista"

Leica I (1927)

La passió de l'enginyer Oskar Barnack per la fotografia xocava contra la malaltia asmàtica. S'ofegava cada vegada que intentava muntar, aixecar i transportar els pesats equips de l'època, trípode inclòs. Havia de trobar una solució, perquè li agradava massa fer fotos. Va convèncer al seu cap, Ernst Leitz, propietari d'una empresa de microscopis a la ciutat alemanya de Wetzlar, perquè li deixés temps i alguns diners per intentar desenvolupar el que, d'altra banda, era el somni de cada cop més afeccionats: una càmera de funcionament més pràctic i dimensions més còmodes que les andròmines de fusta de principis del segle XX.

El 1913, Oskar Barnack va presentar el primer prototip de la càmera Leica. Sorprenentment petita, manejable, lleugera i ràpida. Incorporava la pel·lícula de 35 mm i la famosa lent Elmar, creada per un col·lega de feina, l'òptic Max Berek. Encara faltaven 12 anys perquè l'empresa Leitz decidís comercialitzar la Leica –nom que, precisament, vol dir LEitz CAmera–. Quan per fi va sortir al mercat, a finals dels anys 20, el seu èxit va ser fulgurant.

Leica no va trigar a convertir-se en sinònim de fotoperiodisme. La petita màquina va permetre deixar enrere el formalisme estàtic que imposaven els vells equips. La fotografia va guanyar frescor, capacitat narrativa, ubiqüitat i un caràcter més democràtic. Amb els nous professionals que portaven la Leica a tot arreu, es va accelerar la consolidació de la premsa il·lustrada. La dècada dels 30 va veure l'eclosió de capçaleres mítiques, com Life i Picture Post. Començava l'època dels grans reportatges fotogràfics, molts d'ells realitzats amb els successius models de Leica.

En la història de la comunicació visual, noms com el de Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, Robert Frank i Alberto Korda estan lligats per sempre a Leica. Entre els espanyols, Leopoldo Pomés, Ricard Terré, Ramon Masats i Alberto García-Alix han treballat amb la marca. Cartier-Bresson, que va ser un dels fundadors de l'agència Magnum, va empescar-se la millor definició de la càmera: "La Leica se sent com un petó càlid, com el tret d'un revòlver, com el sofà d'un psicoanalista".

Fotografies d'Alberto Korda, Bruce Davidson, Henri Cartier-Bresson

En les darreres dècades, Leica va aconseguir superar els reptes de la digitalització. Va reforçar els seus dos punts forts, la tecnologia i el caràcter icònic, i es va convertir en un preuat objecte de desig. Una xarxa de 'boutiques' a ciutats emblemàtiques exemplifica aquesta capacitat de transcendir el purament funcional. Des de fa quatre anys Barcelona compta amb una d'aquestes Leica Boutique. Està integrada dins de Casanova Foto, el comerç de referència per a professionals i aficionats a la fotografia. Tenim la fortuna que Casanova Foto és, a més, una de les empreses col·laboradores dels premis Laus.

La rellevància de Leica ha merescut nombroses monografies i exposicions, com la que es pot veure fins al 10 de setembre a l'Espai Fundació Telefónica de Madrid, en el marc de PhotoEspaña. Una ocasió única per contemplar 400 obres mestres realitzades amb una Leica.

Leica Boutique de Casanova Foto (Ronda de Sant Pere, 35, Barcelona)

Related news