Laus

Laus d'Honor 2018

La Junta d'ADG-FAD atorga a Oscar Mariné el merescut reconeixement per la seva trajectòria i dedicació a la professió. Divendres passat 8 de juny, Mariné va recollir al Disseny Hub Barcelona el guardó d'honor, lliurat pel seu fill, el dissenyador gràfic Pablo Mariné.

Aprofitem l'ocasió per recuperar un article escrit per Diego Manrique publicat al Magabook ADG Laus 2018 i que retrata al guardonat dissenyador amb anècdotes, records i la seva relació constant amb el món de la música.

'Madrid me mata' d'Oscar Mariné

Material per a un aprenentatge generacional

'Un dia d'estiu viatjo fins al taller de l'Óscar en un llunyà parc industrial. He revisat les Painted Words en fotografies però necessito palpar-les, sentir el seu pes, jugar amb elles.

Tremenda ingenuïtat: estem parlant d'una artesania delicada. El pop dels seixanta era ràpid: tres hores, dues cançons. El pop art requereix meditació, depuració, lentitud. Unes obres s'estan assecant, unes altres estan a l'espera de rectificacions microscòpiques o noves capes de pintura, algunes estan penjades com raïm. Agrupades, poden passar per poemes visuals o per la sinopsi d'una pel·lícula, una novel·la, una obra de teatre.

Oscar Mariné per Siniestro Total

En la immensitat de l'estudi, alguns quadres semblen dialogar entre si. Encara que hi regna el silenci: avui, l'equip de so de Mariné està avariat. No importa, les Paraules pintades criden amb tota la seva callada intensitat. Invoquen a la nostra memòria, a les nostres ments calentes: el simple rètol de FLAMINGO es transforma en el nu de Christine Keeler, una de les clientes d'aquell antre del Soho, la bella desencadenant del cas Profumo, aquell escàndol que va evidenciar que la classe alta britànica ja estava vivint el swinging London abans que apareguessin els Beatles.

Cartell d'Oscar Mariné per 'Todo sobre mi madre' d'Almodóvar

Entenen el poder d'un títol? Connoisseur de la tipografia, Mariné conjuga grandàries i fons per donar riquesa plàstica a aquests missatges que travessen dècades i modes, aterrant entre nosaltres amb arrogància i complicitat. I NEED YOU podria referir-se a la cançó de George Harrison però, en reconèixer altres referències a The Kinks, m'atreviria a especular que Mariné pensava en un “I need you” anterior, el de Ray Davies.

Oscar Mariné per 'Glutamato Ye-yé'

Poden discrepar, naturalment. Painted Words té molt de joc, de Trivial Pursuit, fins i tot de banda sonora per a un oníric recorregut per un paisatge nocturn de neó urbà. Seria un desig íntim de Mariné, en el mateix sentit que One from the Heart va ser un desig personal de Francis Ford Coppola. Impàvides superfícies brillants que, pudoroses, amaguen la seva complexitat emocional.'

DIEGO A. MANRIQUE
Fragment de Material para un aprendizaje generacional, text d'introducció del catàleg de l'exposició Painted Words, a la galeria La Caja Negra (novembre de 2014-gener de 2015).

Video: Bernat Rueda
Fotografia de portada: Carolina Sáinz

Related news