ADG-FAD

Packaging de vi: casos i tendències

Joan Josep Bertran i Atipus protagonitzen el primer ADGTalk del curs, centrat en el disseny gràfic d'etiquetes de vi

Definir pie de foto

A les 12 denominacions d'origen de Catalunya hi ha uns 800 cellers. A Espanya són uns 4.000 cellers repartides per 70 denominacions. A França i Itàlia, les xifres sorprenen: cada país comptabilitza més de 400 denominacions i més de 10.000 cellers. La majoria de cellers compta amb un catàleg de productes més o menys nodrit, i això vol dir que hi ha desenes de milers de marques diferents.

És només una instantània, parcial però reveladora, d'un sector atractiu, enormement atomitzat, en plena ebullició. Molt poques d'aquestes empreses vitivinícoles disposen de grans pressupostos per comunicació i màrqueting, però totes elles tenen una necessitat que és gairebé bàsica: el disseny d'etiquetes.

Dalt, diverses anyades de La Vinya del Vuit, de JJ Bertran. Sota, alguns treballs d'Atipus

I de disseny d'etiquetes parlem en el primer ADGTalk de la temporada. El 27 de setembre vam viure una immersió en aquest interessant segment gràfic de la mà de dos dels seus representants més rellevants del moment: Joan Josep Bertran i Eduard Duch, de l'estudi Atipus. Cadascú va presentar tres projectes, els processos dels quals contenen claus d'interès a l'hora d'abordar aspectes com la relació amb el client, les fonts creatives, l'orientació al consumidor i l'etapa de producció en impremta.

Bertran va començar explicant-nos el paper que té el disseny en el desenvolupament d'una experiència singular al Priorat: La Vinya del Vuit. Es tracta de la unió puntual de vuit viticultors joves que des de 2001 elaboren conjuntament un vi marcat per la voluntat de dissensió i de trobar camins col·laboratius i conceptuals nous. L'etiqueta, que canvia cada any, contribueix a reforçar una identitat alternativa als canals i codis vinícoles habituals. En un pla molt allunyat se situa el primer projecte presentat per Eduard Duch: la gamma de Rojalet, un honest i accessible vi del Montsant elaborat per Celler Masroig. Les seves etiquetes uneixen una lectura objectiva, gairebé científica, amb la vistositat gràfica. De fet, la recerca de l'impacte visual a partir de recursos mesurats, aparentment senzills i molt eficaços és una constant del treball de Atipus. Ho vam poder comprovar amb els 'microtiratges' del celler cavista Maria Rigol Ordi. Ens van agradar especialment per la seva neteja i la seva picada d'ullet a la simpatia i el bon tarannà.

Detall de l'etiqueta d'un dels caves de micro-tiratge de Maria Rigol Ordi (Atipus)

També apareixen valors positius –l’alegria, l’autenticitat– a l'etiqueta de Les Cousins Donzell, un vermut d'ambient art déco en el qual Bertran ha utilitzat la tipografia Taüll dissenyada per TypeRepublic. En aquest projecte apareixen amb força els trets més definitoris del dissenyador: la força compositiva, el treball tipogràfic, el gust per codis històrics. Aquest exemple ens porta al que va ser potser el projecte més enlluernador de la sessió: les etiquetes de Màquina & Tabla. Un treball complex i ple de connotacions, que s’ha anat gestant a cavall d'una rica investigació conceptual i formal. En tota etiqueta és crucial la fase de producció, i en el cas de Màquina & Tabla va suposar un repte aconseguir el nivell de detall i l'aspecte d'una antiga premsa litogràfica en planxes d'òfset.

Les coloristes etiquetes del Vi Novell del Masroig, creades per Atipus, van tancar la xerrada. El seu to lúdic, desenfadat i fresc, a més d'estar en plena consonància amb el vi que presenten, ens van portar cap al segment més pop del mercat, responsable de bona part de l'auge del disseny d'etiquetes. En el debat posterior es va aprofundir en aquest aspecte i es va parlar d'una possible etapa de "crida a l'ordre". Sempre dependrà del posicionament de mercat de cada producte, és clar, però és cert que pot obrir-se un moment de major contenció visual. Ens sembla bé si això va de la mà d'una major participació d'estudis i dissenyadors en el desenvolupament complet de les marques de vi. Perquè, tornant a les xifres del principi, en aquest món, de feina n’hi ha i encara n’hi haurà més.

Detall del Màquina & Tabla Rueda, un disseny de Joan Josep Bertran

Related news